I ARA, PATAPAM!

-Doncs sí, noia, estic desesperada. M’he malacostumat i tot per culpa seva: adonar-me de l’alè que respiro, balandrejar sovint entre l’estudi i la neteja, contestar als correus que m’interessen en un no res, disposar de pocs diners però sentir-me rica, embadalir-me davant un quadre o una foto, fugir del que no em ve de gust, gaudir de llegir el diari al dia i un llibre d’una tirada, hesitar quin curs triar pel trimestre, imaginar-me possibles futures sortides laborals, jugar amb els nens quan arriben d’escola, kleenex per eixugar-me les llàgrimes rialleres, liberalitzar-me de moltes pressions, mantenir-me serena, no haver de demanar permisos a ningú, organitzar-me per poder compartir més sovint cafès amb les amigues... I ara, com els bells relats d’amor, patapam, l’he exhaurit i em deixa.